Con mis manos

Algú em va dir una volta que hi ha mans que en lloc de guants haurien de portar calcetins. I m'ho va dir perquè havia tardat una bona estona en tallar-li un tros de "celo". És cert, no sóc molt habilidós en les mans, més bé sóc un autèntic desmanotat.

Per això quan després de nadal em van asignar feina, vaig voler caure mort. Des que vaig tornar a Dresden fins al divendres passat, he estat treballant en unes plaquetes de sílice de tamany 2x1 cm. He creat sobre elles una multicapa polimérica que ha servit als meus caps per a comprovar si l'increment de grossor de la capa era lineal després de cada addició de polímer i a mi m'ha servit per apendre pas per pas a preparar multicapes.

He aprés a tallar-les, a utilitzar un elípsometre per mesurar el grossor, un spincoater (es la màquina que adhereix el polímer sobre la plaqueta), he vist com es netejen les plaquetes i com s'han de tractar (hidrólisis, extraccions...).

I els primers dies van ser un poc difícils. Mai havia treballat en res tan menut (podia esperar que m'anava a tocar, ja que el meu departament es diu "nanostructured materials") i ja feia molts anys que no entrava a un laboratori. A més les plaquetes s'han de manipular amb molta cura, agafant-les sempre amb pinces i molt de la voreta per a no danyar la capa de polímer i per a que passen per l'extracció i la hidrólisi s'han de posar en un suport que te la dimensió justa (no és fàcil encertar a posar-les dins).

Si juntes això, amb com de inútil sóc amb les mans i amb que el meu pols no és precissament per anar a robar panderetes dòna com a resultat que els primers dies la feina em costava molt, i prova d'això són les 3 plaquetes que vaig trencar als inicis.

Però a tot s'acostuma ú, i al final ja treballava amb molta precissió i realment ràpid. Al principi estava decepcionat, perquè anava molt lent, però clar m'estava comparant amb qui m'havia ensenyat, que serà dels millors; després vaig vore treballar a altres companys i no ho feien molt millor que jo.

Ara, a partir de demà comence un altre projecte amb plaques un poc més grans, de vidre en lloc de sílice, i que en lloc de spincoat necessiten dipcoat. És ja més aplicat a l'objectiu final de la meua feina, ja que vaig a utilitzar la mateixa tècnica i polímer que per al meu experiment final.

M'agrada la feina, es entretinguda, veus la quantitat d'aplicacions que té, i que estàs treballant en un lloc punter en aquest tipus d'investigacions, amb el millor material. A més continue tenint estones lliures, perquè per exemple una vegada l'extracció en marxa el procés durava dues hores que aprofitava per a passar els resultats del dia anterior, i per a perdre el temps, en facebook, blogs i demés parides que tot el món sap que m'encanten. Però estic més ocupat que abans, el dia se'm fa més curt, i tinc l'oportunitat de escoltar la radio en alemany al laboratori i parlar amb els meus companys. Genau!!

P.D 1: La part negativa: s'han acabat les eixides besties entre setmana, si juntes la resaca amb les meues mans, el resultat pot ser desastrós i les plaquetes poden anar a fer la mà.