De com la ministra em va pillar cagant, de l'hivern i altres històries qüotidianes.

El títol de l'entrada no deixa indiferent. Segur que si haveu passat estos últims dies pel blog, i l'haveu vist en pròximament, vos haveu preguntat, açò qué és? Espere que el contingut no defraude massa.

Vaig a començar contant-vos les històries qüotidianes, i son ja, històries qüotidianes algunes que no haurien de ser-ho. La nostra relació amb la polícia, és cada volta més estreta, al final pot ser acabem fent-nos bons amics, el divendres passat van acudir a donar per inagurat oficialment el meu nou pis.

Vaig preparar una festota amb sandwich de nutella, tres CD's amb tots els èxits del moment, i un pis per a inagurar (el meu, on per cert, estic molt a gust, molt content i m'encanta). Va vindre la legió espanyola i Paco, i Anne i una amiga, i després va vindre el veí de dalt a queixar-se i va acabar quedant-se, i després uns alemans que vivien a la finca d'enfront. I va haver pantalón tobillo, es van beure 104 botellins de mig litre de cervessa (que ara es pfand per a mi), i ho vam passar genial, fins que cap a les 5 del matí la policia va decidir que ja ho teníem bé. Encara pensàvem anar a algun lloc però en baixar de ma casa es va desencadenar una batalla de boles de neu, que se'ns va anar un poc de les mans, i van haver ferides, moratons i algun incident òptic i ja se'n va anar cadascú a sa casa.

Després també vull parlar-vos un poc de l'hivern. Des que vaig tornar a Dresden el dia 3 de gener no havíem estat en temperatura positiva fins al disabte passat, i havíem aplegat a estar a -12ºC, molt de fred! I a més ha nevat molt, tot estava molt blanc i molt bonic, has d'anar en molt de compte de no esbarar, i el que més mola de tot, és que els pares porten als xiquets al kindergarten (guarderia per als no iniciats) en trineu

I per últim vaig a contar-vos com la ministra em va pillar cagant. Resulta que el dijous passat ens va visitar a l'institut la ministra de ciència i art de l'estat lliure de Sajonia (vindria a ser com una consellera de la Generalitat).
Ens havien advertit que tinguerem nets els laboratoris perquè anava a fer una visita per les instalacions, encara que jo estava segur que als nostres laboratoris del sotano no l'anaven a portar.
A les 16:30 jo ja havia fet tota la meua feina i estava fent temps al despatx, bé, no tota, em faltava una molt important: m'havia entrat caguera.
I quan estava jo ja eixint del water, després de deixar el regalet, i ja havia obert la porta em vaig trobar amb una comitiva de gent en traje. Jo no anava a quedar-me allà amb la porta oberta, així que vaig eixir i vaig anar cap al meu despatx. Ells anaven a veure l'extrusora gran que està en una nave molt prop del meu despatx, així que duien la mateixa direcció que jo. I vam caminar junts fins aplegar a la meua destinació. Allà estàvem la ministra, els seus asesors, els caps més importants de l'institut i jo que acabava de cagar, caminant junts. Em vaig sentir taaan important.

He posat molts enllaços que ajuden a compendre millor la història, donen prou feina, així que punjeu-los quan ho llegiu.