Que em pique un exèrcit de mosquits si no sóc jo. Que vinga a per mi la Polizei si em defraude, si em traïsc. Que no em deixen beure cervesa, que no torne a eixir el sol, que em peguen patades als ous i cops de puny a la boca de l'estòmac si m'oblide de les coses importants, si no em porte com toca, com sempre.
Que vinguen a mi totes les plagues d'Egipte, que el Vila-real baixe a tercera, que el PP governe sempre si algun dia deixe de somriure, si em torne seriós. Que no em deixen tornar al Carnestoltes de Pego, que tanquen per a sempre els xiringuitos, que a la platja s'haja de pagar si no valore tot el que tinc, si deixe de creure que el premi està en l'esforç, que allò fundamental es troba al camí i no al destí.
Si em torne materialista, si perd l'humilitat, si em convertisc en "gilipolles", que es passen tot el dia fent-me pessigolles en els peus, que m'esmussen amb el soroll de l'ungla i la pissarra, que a ma mare si li oblide cuinar la fideuà.
Que me la tallen si algun dia em mire a l'espill i no estic orgullós d'allò que veig.
3 comentarios:
Tots sabíem que la tens gran. Però home, no és com per a regodejar-se en eixe fet, no? On està l'humiltat si no?
M'agradaria saber què t'ha dut a escrirue esta entrada.
Fes força avui. 1 abraç!
M'encanta i m'apunte al repte...besets!
M ha encantat el text, encisador.
Anonima de El boson de higgs, com aci si que puc entrar....
Publicar un comentario