Jabulanis i vuvuzelas

És estrany que encara no haja escrit res sobre el mundial, coneixent com m'agrada el futbol (i l'esport en general) però és que últimament tinc faena, així que no puc actualitzar al curro, i per fí, la calor i el bon oratge han aplegat a Dresden, així que sempre fem alguna cosa per les vesprades, llacs, barbacoes, paxangues de futbet...i com no, veure partits del mundial. La conseqüència de tot açò és que tinc el blog molt abandonat.

Vull dividir esta entrada en quatre parts.

La primera té a veure amb el títol. Hi havia expectació perquè el mundial es jugava a Africa. A part de que la cançò es diga WAKA-WAKA, el baló Jabulani (i siga un baló de platja) i els negrets donen pel cul amb les trompetetes dels ous, no hi ha havut grans diferències. Al final, el camp és el mateix i juguen 11 contra 11, té igual la latitud. Als equips africans els continua faltant ordre (i no fallar penals a l'últim minut de la prorroga i que Costa de Marfil no caiga sempre al grup de la mort), i com quasi sempre el que juga millor guanya, té igual que siga en Africa que en la Xina popular (Carod Rovira dixit). Almenys ha fet visible al continent, tot el món ha mirat a Africa durant un més i això és bo, encara que segur que insuficient.



Després cal rendir-se als peus del Guaje, el millor davanter del món, que té moltes paperetes per a quedar màxim golejador del campeonat. Pot semblar oportunista parlar ara de Villa, però tots els que han parlat amb mí de futbol saben que m'encanta; és el futbolista amb més gol de tots, sols comparable al millor Eto'o. Villa té sempre la porteria entre cella i cella, és la seua referència, la seua obsessió, tot allò que fa Villa sobre el terreny de joc ho fa buscant el gol, és el millor, i si no fòra per ell Espanya haguera tingut un mundial molt negre.

Vull destacar el paper de Capdevila, que estava discutit i es sentien veus que havia de jugar Arbeloa... seria un sacrilegi. Capdevila puja la meitat de les voltes de Sergio Ramos, però amb el doble de criteri, i a voltes tira centros que no van al banderí del corner. A més està ràpid, amb moltes ganes i ha estat providencial al tall en moltes ocasions. Arbeloa defensa bé i prou.

L'altre gran dilema és el debat doble pivot si, doble pivot no. Realment no hi ha debat, si hem jugat així contra Honduras i Suïssa, Del Bosque no va a canviar-lo contra Alemanya, que a més amb Khedira i Schweinsteiger segur que ens apreta molt al migcamp. Jo crec que per a la majoria dels partits s'hauria de jugar en Cesc en lloc de Xabi Alonso, però és que pareix que la feina de contenció que feia Senna soles en l'eurocopa, estos no l'abarquen ni entre els dos. Com no va a renunciar al doble pivot, pareix una bona notícia que es comente que Silva entrarà per Torres. A voltes a Espanya li ha faltat un altre jugador de toc. Veure arrancar a Villa des de la ratlla del mig camp i pegat a la banda esquerra fa mal als ulls.

Ara, la tercera part. Vull contar com es viu el mundial a Alemanya. La veritat és que s'ho curren: ací a Dresden han montat el Hyunday fan park on han donat quasi tots els partits del mundial en una pantalla gegant, on la única pega és que no es pot entrar beguda ni menjar (i els preus dins són prohibitius), però jo he anat molt, als partits d'Espanya i d'Argentina, i també a algun altre. Hi ha molt bon ambient. Als carrers fa temps que no es parla d'altra cosa, i es nota que la gent viu el mundial amb intensitat.

Ací ara es respira eufòria, està justificada. No vull imaginar com estaria Espanya si li'n haguérem fet quatre a Inglaterra i altres quatre a Argentina. La veritat és que Alemanya sap a qué juga. Té un bon bloc, i l'entrenador ha tingut els ous de possar a tots els joves de titulars, i són molt bons. Alemanya té per davant molts anys on sempre va a ser favorita, perquè si amb la generació anterior que era ben fluixeta sempre aplegava lluny, ara que té bons futbolistes donaran por.

I si apleguen lluny segurament és pel seu caracter guanyador. Tots creuen que ens van a guanyar, diuen "Espanya és un bon equip...però nosaltres som Alemanya". És no sols per al futbol, és més una filosofia de país, tenen un caràcter guanyador, es creuen els millors i s'esforcen per demostrar que ho són. Són competitius, estrictes, ordenats...i això els fa ser bons, els fa ser forts, i fa que Alemanya siga tan important al món. Sols un poble així podria ser ara el que és després de com va acabar les guerres mundials.

Jo anava en Argentina, perquè ara és una putada veure el partit ací. No podem anar a la pantalla gegant, perquè entre 10.000 persones segur que hi ha un bobo, o més d'un, i ens la podrien liar, així que estem pensant en ocupar un bar, preferiblement espanyol i fer-nos forts allà per a ser majoria.

I el quart i últim tema que vull tocar és la bandera. L'altre dia vam tindre un debat interesant sobre el tema.

Ací veus per tot arreu banderes, als comerços, als cotxes...ací la bandera uneix, no divideix. Els motius: variats. La bandera alemanya recorda a un moment dolç de la història alemanya, la seua reunificació, l'espanyola al moment més trist de la seua, la guerra civil. Però a part d'això que són coses que van passar fa 70 anys, l'asociació de la bandera amb la dreta i amb l'extrema dreta és inevitable. És culpa nostra o és culpa seua? Es pot fer l'asociació: si a les manifestacions contra la inmigració, contra els matrimonis homosexuals, contra l'abortament està ple de banderes d'Espanya, quan jo porte una bandera d'Espanya vol dir que done suport a estes causes? Altres diuen que és l'esquerra la que fomenta açò i a qui li van bé allò que ells anomenen "complexes".

I este debat a mi no em toca, jo mai portaré una bandera d'Espanya, ni segurament de cap altre país. Espanya hauria de ser una república federal i les regions haurien de tindre molt més pes a Europa, perquè són cultura. Com açò sòna a dia de hui poc menys que a acudit, no em senc molt representat per cap bandera.

Jo vull que guanye Espanya, perque sé que tinc més en comú amb un espanyol que amb un holandés, i perquè em naix animar a Espanya i cantar els gols de Villa. Però no alce la bandera i cante el "yo soy español" amb la boca xicoteta, perquè no tinc cap sentiment de patriotisme (o és chauvinisme) ni molt menys de nacionalisme espanyol...jo em sent ciutadà del món i bàsicament em torque el cul amb les banderes i amb les fronteres.

Quan veig algú al facebook que s'apunta al grup "Estoy orgulloso de ser espanyol" sempre pense, puix que sort tens, perquè a mi me la repampimfla.

Acabe amb una reflexió que va escriure l'altre dia Tanis al facebook: "Patriotisme és creure que el teu país és el millor sols perquè tu has nascut en ell".