martes, 1 de febrero de 2011

Mi perro y mi hombre

Esta és una història que reflexa bé tot el temps lliure que tinc.

En Dresden vaig veure aquest curtmetratge i em va agradar molt, no tant la història, sinò la forma de contar-la:



L'altre dia mirant altres, el vaig tornar a veure i vaig buscar en google la cançó de la que parla. Per a fer-ho no tenia moltes pistes, així que vaig copiar integrament la frase que diu que és de la cançó "tener un gran perro cuando se es joven y no se quiere estar solo es ya un aviso de derrota", pero la frase no em va dur a cap cançó, sinò a este enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/madrid/perro/hombre/elpepiautmad/19981206elpmad_21/Tes

Era el text del guió del curt, este enllaç em va portar a este altre:

http://www.elpais.com/articulo/madrid/EL_PAIS/FNAC/ALFAGUARA_/EDITORIAL/Ficciones/ida/vuelta/elpepiautmad/19981206elpmad_20/Tes

Resulta que en 1999, eixe text va ser finalista d'un concurs de relats curts per a joves convocat pel País, FNAC i l'editorial Alfaguara. El premi eren 25.000 pessetes en bonos de compra. Encara que el gran premi li vindria més de 5 anys després quan algú va trobar eixe text, li va agradar tant com a mi, i va pensar que hi havia material per a filmar-lo i diners per a produir-lo (els actors són coneguts).

No sé que haurà estat de Isabel Galan, que ni tan sols va guanyar aquell concurs, però m'encantaria que em passara una cosa així. Escriure una cosa senzilla, però que algú la llegira casualment i trobara que eixa cosa senzilla pot ser més gran.

En el text, al contrari que en el curt no s'oculta el nom i l'autor de la cançó, era esta:


jérôme minière - un avis de défaite
Cargado por SOLARLODGE2. - Ver los videos de música recién destacados.

No hay comentarios: