Encara queden festes populars, festes on no es paga entrada, on pots portar la teua beguda, on els cubates costen 3 euros, on hi ha música en directe.
Encara queden orquestres que fan concerts de rock, que canten en valencià, que tenen consciència, que toquen el cant dels maulets, que fan país.
Encara queda gent per als que "com si estiguereu a la vostra casa" no és sols una frase feta i et fan sentir efectivament com en ta casa.
Encara queden també xulles de corder, embotit, cebes i creïlles tot fet a la brasa, coca de pinyons, formatge i fuet.
Encara queden "niños de San Ildefonso", amb pantalonet curtet i fret a les canelles, que no donen cap premi i sempre diuen que "al Niño més", dècims que sempre acaben en 69, paiasos moderns i M&m's.
Encara queden gates maules que sense salvar l'esperit, l'alegren.
Encara queden ganes de festa, de gitar-se a les 8 del matí, de passar-ho bé, envoltats de gent més jove, i amb menys trellat.
Quan pareix que està tot perdut, encara ens queda Pego, esperem que per molts anys.
2 comentarios:
Millor que com si estigueres a casa.
Haguera molat tindre a la Pato al final de la nit, haguera donat igual el fred.
Eixes gatetes sempre animen l'asunt quan està la cosa avorrida.
Mola quan la gent seguix fent l'esforç per a veures i no deixar de banda les que ja són traducions dels enginyers mès perduts.
Lo de gent més jove, val, però lo de "amb menys" trellat no crec que siga cert, no vaig veure a ningú més jove que nosaltres pegant voltes pels bancals de Pego...
No havia llegit encara l'entrada i tal i com l'haguera etiquetada en el facebook...M'ENCANTA. Ai no que esta opció no existeix. És igual.
Encara queda gent que mai falla. Encara queden moltes ganes de festa. Encara queden rises i converses per compartir. Encara queden moltes disfreses per lluir. Encara queden nits surealistes per viure. Encara queden bancals en Pego per descobrir. Encara queden enterros de la sardina per coneixer. Encara queda l'esperança de que la Pato ens acompanye la nit sencera.
Sempre serà casa vostra encara que passen mil anys.
Molts besets i un gran abraç!!!
PD: entenc que la gateta soc jo...jejejeje!!!
Publicar un comentario