Jo seré Berta

Jo seré Berta és el títol, del que serà la meua primera (i probablement única) novela.

Sé que hi ha molta gent que escriu molt millor que jo, però si estic escrivint és perquè sé que tinc una història entre mans que val la pena, una història senzilla, però que aplega, i una història així no es pot quedar en l'oblit.

Escriure esta novela, és una cosa molt personal. Encara que pot ser que quan l'acabe si la presente a algun concurs, és més una cosa per a mi, i per als meus amics, que per a fer-me un escriptor ric i famós.

Jo seré Berta, és una història que toca tot l'espectre dels sentiments humans, des de la felicitat plena, fins a la tristesa més absoluta. (frase per a la contraportada, jajaja).

Estic acabant la primera part (de 3), i també tinc escrit un bon tros de la segon. Calcule que podria estar acabada a la primavera de 2009. Però els lectors d'aquest blog, teniu l'oportunitat de llegir la primera part en quant estiga acabada. Com? Si deixeu un comentari en esta entrada, us serà enviada per mail, és la única manera de poder llegir-la.

Us deixe amb un fragment menudet, del primer capítol introductori:

Saps que és que la única persona que estimes, el teu únic suport a la vida, es mora al teu davant, sense que tu pugues moure un muscul per a evitar-ho? clar que no ho saps, no tens ni puta idea, ningú té ni puta idea, però jo t’ho dic, és horrible.

Inconformista (III)

Després del rotund exit de la primera part i de la segona, per sorpresa, de repent, m'ha vingut la inspiració, i he parit la tercera:

Mecagüen esta crisis financiera
mecagüen el promotor que se hizo rico
mecagüen Bancaja, Ing direct, Llanera,
mecagüen los palotes de Perico.

Mecagüen ciudadania en inglés
el té de las cinco, sir Font de Mora,
en cada clase dos profesores o tres,
gilipolleces a mil por hora.

Mecagüen la lengua mas común,
de Savater, Rosa Díez, Boadella,
mecagüen matar toros al tun tun,
mecagüen los domingos sin paella.

Mecagüen los fachas, el Opus Dei,
los obispos de la jet y sus sotanas,
Mecagüen las tablas de la ley,
a todos nos gustan las fulanas.

Mecagüen el tiempo y la distancia,
el Gouda, el Havarti y el Edam,
mecagüen el dulzor de su fragancia,
mecagüen Jean-Claude Van Damme.

Mecagüen el caso de la rubia platino,
mecagüen los amantes de Teruel,
mecagüen las mujeres y en el vino,
el sigilo es vital en mi papel.

Mecagüen el cáncer y la metástasis,
que se lleva de mi lado a conocidos,
mecagüen farlopa, cristal, éxtasis,
mecagüen mis amigos perdidos.

Mecagüen el pluriempleo mal pagado,
que hace que no acabe mi novela,
mecagüen la carne y el pescado,
en noviembre coles de Bruselas.

Mecagüen no saber como acabar,
que difícil es la última estrofa,
espero que a alguien le pueda gustar,
y que esto no sea motivo de mofa.

Il·lusió

Ja fa un mes que ha començat una nova etapa a la meua vida; treballant pels matins en pràctiques en PPG, per les vesprades continue donant les classes d'escacs, i aprofite a partir de les 19:00 per fer esport, o eixir a fer-me cervesses, i pròximament també per a estudiar.

I la veritat, és que m'encanta com es presenta el proper any, amb esta dinàmica.
Les últimes setmanes han estat genials, tinc l'autoestima pels nuvols, ho estic passant de meravella, i em senc invencible, com aquell dia en Rafelbunyol, on crec que va començar tot.

Crec que si un fa les coses be, es comporta correctament, al final obté recompensa.

I és que si mire, allò que ve ara, sols hi ha una paraula per a definir-ho; il·lusió.

Perquè este dijous vaig al concert de la noche Sabinera, a principis de novembre, coincidint amb el meua aniversari, escapadeta a Bruseles, en una companyia excel·lent, i una amfitriona de luxe. També en novembre Quique González, a qui tinc moltes ganes de veure en directe per primera volta, i segur que molts més sopars i festes.
Tot em fa molta il·lusió.

Demà és el torneig de futbol sala per a equips d'escacs, amb que pràcticament vaig inagurar aquest blog l'any passat. Un dia friki, on enguany esperem donar un passet més i eixir campions. I és que m'agrada tant fer de porter, que aniria fins a la fi del món, per a parar, jaja.

Salut, i gracies per llegir-me sempre, i per fer que veja el futur amb il·lusió.

La millor cançó de la (meua) història I

Ací comença un concurs patrocinat per este blog, i que te com a finalitat, trobar la millor cançó entre totes les que més m'agraden, o aquelles que més signifiquen per a mi.

El concurs estarà dividit en dos fases:

La primera constarà de tres eliminatories, segons els diferents estils, i hi haurà una enquesta a la dreta del blog, per votar, quina vos agrada més. Les dues més votades passaran a la gran final.

Amb això finalment tindrem 6 cançons en la gran final, i allí explicaré perquè m'agraden, que signifiquen per a mi, i es tornarà a obrir una votació per trobar la millor cançó de la (meua) història.

Este és el bloc 1: CANTAUTORS













Teniu fins a final de mes per a votar!!!

Sent que ara el blog tarde més en carregar-se, però val la pena per poder escoltar estes perles.

Toma moreno!!

Ja porte un mes treballant en pràctiques en PPG, i aquells que han parlat en mi ja coneixeran algunes de les peculiaritats del meu cap. Una d'elles és que és del Opus.

És un home trist, o jo el veig així. Almenys té el detall d'apropar-me a València cada dia a les 14:00 quan acabe de treballar.

Però l'altre dia en el cotxe, sense vindre a conte, em va fer una pregunta d'aquelles que dius, toma moreno!!!:

Estavem tan tranquilament escoltant la COPE com cada dia, quan de repent em diu:

- Quería preguntarte hace tiempo, ¿Tu te confiesas habitualmente?_ Jo amb la goteta de suor caent-me per la front, i un calfred per l'esquena només vaig encertar a dir:
- No, no mucho. _ Ell quasi escandalitzat va dir:
- Pero al menos una vez al año si, ¿no?_ No em quedava altra opció:
- Si claro, eso si.

La millor, ma mare, que quan li ho contava, em va dir la resposta que li havia d'haver donat:

- No, yo no me confieso, y usted, ¿se masturba habitualmente?

Perfecta

Esta nit actua Julieta Venegas en la plaça de bous, conmemorant els 40 anys que fa que el politècnic està donant pel cul als seus alumnes.

A mi m'agrada Julieta Venegas. M'agrada per abans d'adormir-me o per un dia que ploga. Però anar de concert a la plaça de bous és una altra cosa per a mi, és bufar-se i botar. Allí he vist a Bebe, a Muchachito, a Ojos de Brujo, i a Los Planetas, un altre rotllo.
Així que mentre Julieta canta, jo estaré bufant-me als Montaditos, com tants altres dijous.

Parlant de Julieta Venegas, te un disc que es diu "Nuevo y Raro" i no ha editat en Espanya, (jo m'he baixat de la mula) i que m'encanta, ple de rareses i colaboracions

Dins d'eixe disc, apareix una cançó que em fa entrar calfreds. Parla de mi, conta la història que a mi m'agradaria haver viscut...



Jure solemnement que esta entrada serà la última que parlarà de la meua no-història.

L'altre dia vaig veure escrit a una paret, (crec que dedicada als borregos qe voten al pp) un text que deia més o menys així:

"Hi ha gent que viu amb una vena als ulls, i quan se li descoloca, s'afanya en tornar-se-la a colocar bé"

Jo he viscut així (però sense votar al pp)un bon temps, sort que ara ha fet bon vent, i la vena, ha anat a parar ben lluny.

Del 7 al 10 de novembre, busqueu-me per Bruseles, oh yeah!!