sábado, 11 de octubre de 2008

Il·lusió

Ja fa un mes que ha començat una nova etapa a la meua vida; treballant pels matins en pràctiques en PPG, per les vesprades continue donant les classes d'escacs, i aprofite a partir de les 19:00 per fer esport, o eixir a fer-me cervesses, i pròximament també per a estudiar.

I la veritat, és que m'encanta com es presenta el proper any, amb esta dinàmica.
Les últimes setmanes han estat genials, tinc l'autoestima pels nuvols, ho estic passant de meravella, i em senc invencible, com aquell dia en Rafelbunyol, on crec que va començar tot.

Crec que si un fa les coses be, es comporta correctament, al final obté recompensa.

I és que si mire, allò que ve ara, sols hi ha una paraula per a definir-ho; il·lusió.

Perquè este dijous vaig al concert de la noche Sabinera, a principis de novembre, coincidint amb el meua aniversari, escapadeta a Bruseles, en una companyia excel·lent, i una amfitriona de luxe. També en novembre Quique González, a qui tinc moltes ganes de veure en directe per primera volta, i segur que molts més sopars i festes.
Tot em fa molta il·lusió.

Demà és el torneig de futbol sala per a equips d'escacs, amb que pràcticament vaig inagurar aquest blog l'any passat. Un dia friki, on enguany esperem donar un passet més i eixir campions. I és que m'agrada tant fer de porter, que aniria fins a la fi del món, per a parar, jaja.

Salut, i gracies per llegir-me sempre, i per fer que veja el futur amb il·lusió.

2 comentarios:

Lula dijo...

Escacs??? EINGGGG???!?!?!?!?

Apart d'això... donx sí molt bé, quina enveja!!!

Disfruta-ho, xq normalment aquestes époques bones les tenim sense adonar-nos-en.

Besoooootes!!!

Anónimo dijo...

Ei, encara que no sigam tú i jo amics (quina quantitat d'alcohol fa falta x a q ho sigam?jeje) espere que em comentes lo de Quique González, que a mi també m'abelliç veure'l en concert. Si vols jo vaig i em fique lluny, no cal que anem junts.

I res, dir-te que està de puta mare que et mole el plan que tens enguany. Jo fins fa poc no esperava res especial d'aquest curs, peró des que he aclarat lo d'anar-me'n a Polónia també estic il.lusionat; abans tenia clar que sol no volia anar-me'n, i ara em dona igual, quasi ho preferixc.

Be, com a coneguts que som deixe de ratllar-te, 1 abraç i ens vegem prompte.

P.D: el dijous va estar b no? la festeta dic...