Il·lusió

Ja fa un mes que ha començat una nova etapa a la meua vida; treballant pels matins en pràctiques en PPG, per les vesprades continue donant les classes d'escacs, i aprofite a partir de les 19:00 per fer esport, o eixir a fer-me cervesses, i pròximament també per a estudiar.

I la veritat, és que m'encanta com es presenta el proper any, amb esta dinàmica.
Les últimes setmanes han estat genials, tinc l'autoestima pels nuvols, ho estic passant de meravella, i em senc invencible, com aquell dia en Rafelbunyol, on crec que va començar tot.

Crec que si un fa les coses be, es comporta correctament, al final obté recompensa.

I és que si mire, allò que ve ara, sols hi ha una paraula per a definir-ho; il·lusió.

Perquè este dijous vaig al concert de la noche Sabinera, a principis de novembre, coincidint amb el meua aniversari, escapadeta a Bruseles, en una companyia excel·lent, i una amfitriona de luxe. També en novembre Quique González, a qui tinc moltes ganes de veure en directe per primera volta, i segur que molts més sopars i festes.
Tot em fa molta il·lusió.

Demà és el torneig de futbol sala per a equips d'escacs, amb que pràcticament vaig inagurar aquest blog l'any passat. Un dia friki, on enguany esperem donar un passet més i eixir campions. I és que m'agrada tant fer de porter, que aniria fins a la fi del món, per a parar, jaja.

Salut, i gracies per llegir-me sempre, i per fer que veja el futur amb il·lusió.