Va ser anit.
No pensava eixir, però Julian em va liar per anar a una reinaguració d'un garito, on vaig sopar de gorra, i com quasi sempre vaig acabar bufant-me.
Ens vam trobar amb més amics/gues de Julian i David.
Després Radio City, el bar del moro, la flaca, i ja bufat del tot a punt de marxar cap a casa ens trobem a un personatge.
Estrafolari, vestit amb una camisa morada, amb sols un botó cordat, es va posar de seguida a parlar amb nosaltres, que si li podiem deixar una bici, que si com se va a Venial, que quina xica més guapa...
Estava molt bufat (sent amables amb ell), i molt gai, va acabar pujant-se en un cotxe de desconeguts, i ja li vam perdre la pista.
Jo no el vaig coneixer, ho va dir després Elena, i tenia raó. Era ell, i em va caure de puta mare, que rises amb ell...
Deia que hui havia d'arreplegar un premi, i que no sabria que dir al discurs, perquè tampoc suportava al govern del consell.
Era cert això del premi.
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/07/04/valencia/1246734972.html
1 comentario:
Mira que jo anava molt més pet, possiblement, que el nostre famós, i mira que sent desconegut, poques raons tenia per creure'l. Però mira tu per on, que no vaig dubtar d'ell ni tan sols una paraula quan em va dir que Camps li tenia que donar un premi al sendemà.
Em pregunte si al final la va liar tant com deia.
Graciosa la nit d'ahir, eh?
I Elena... ens ha agradat a tots en algun moment. Tu no anaves a ser menys.
Publicar un comentario