25 (II)

Hi han nits que s'han de contar. (El 3 és confidencial, germans)

1 - Jo m'ho olorava, però de totes formes s'agraeix que la gent es curre excuses, i et faça una festa sorpresa, me va alegrar molt. A més ho van encertar mogolló amb els regals: una camiseta de la peli "El gran lewoski", en honor a l'últim bar que tanca en Dresden, una botella de Jagërmeister (que obviament va caure anit) amb dos gots de xupito, uns calçotets rojos molt del meu estil jaja, i el regal que més il·lusió em va fer, un semesterticket escanejat, que encara s'ha de millorar, però em servirà per a viatjar al tramvia amb més tranquilitat, i poder fer les excursions per la zona sense haver-me de rascar tant la butxaca.
Em va fer molta il·lusió que em montaren tot això, perquè ells són un grup molt homogeni, es veuen tots els dies a la mensa, i queden quasi tots els dies de nit també. Jo no puc eixir totes les nits, ni dine a la Mensa, així que irremeiablement acabe perdent-me moltes coses. Per això encara vaig agrair més que s'enrecordaren de mi, que celebraren el meu cumple com el de ú més (sé que per a ells soc ú més), i estic hui molt content.

2 - Per agrair la festa sorpresa jo no podia fer altra cosa que el "show del pantalón tobillo". Si, ha tardat un mes i 8 dies en aplegar, però ja els meus colegues d'ací el coneixen. Així vam estar en l'habitació de Dani on era la festa ballant la conga, el sususuave, camarero, i totes les parides que sabeu que tant m'agraden a mi.

3 - I quina millor forma d'acabar la nit del meu aniversari que a comisaria?

Intent de robatori d'una bici. Eixe és el delit que se'ns imputa. Els policies, que van acudir al lloc del sinistre ràpidament, i van cridar reforços fins a que eren uns 10 en dues furgonetes, no sé molt be en quin criteri, van decidir que del grup de uns 12 que erem, 5 erem culpables, i els altres testimonis. Jo, en la sorteta que tinc era delinqüent clar, jaja.
Ens van tindre com dues hores en comisaria, utilitzant a Julia (que es bilingüe), per a fer la nostra declaració, fins que finalment van decidir que haviem de pagar una multa de 50 euros entre els 5 delinqüents, i no hi hauria judici.
Ens van fer bufar, perquè dien que ens serviria com atenuant, i aquest va ser el resultat:
1ª Marta: 1,51 (flipa). 2on Dani: 1,2 3er Jose: 0,92 4rt Saül: 0,9 5nt: Àngela 0,2

Dani no va quedar content amb la decissió final, i va voler fer declaracions; va escriure una fulla sencera que es convertirà en un document mític per a nosaltres enguany, i que després quan vam per fí eixir de la comisaria i vam anar a una cuina de Sant Peter's a menjar pasta no ens cansàvem de llegir. La hòstia!
Moralitat (moraleja en castellà): si intentes robar un bici o fer broma amb el tema, que no siga a Hauptbahof on hi ha càmeres)

Mai oblidaré este aniversari, gràcies dresdenianos!!!
P.D. Fotos i videos molt prompte en tuenti i facebook.