Enginyer

Es pot dir que sóc enginyer; el divendres passat va eixir la nota del projecte, un 9,3 que considere just. Ara sols falten els tràmits necessaris per a retirar el títol i començar a pensar que fer quan acabe este fantàstic any a Dresden.


I jo a esta entrada pensava parlar de tots estos anys, de com em va costar aprovar EDO i EDP, del meu benvolgut dibuix, dels professors que m'han ensenyat moltes coses, en ocasions més importants que el temari de les seues asignatures: Jaime Primo, Sergio el de càlcul, Enrique Soriano, Teresa la meua directora del projecte, Miguel Arnal...
També podria parlar d'altres professors, de Guiñón, de Solana, de Motos i Planells .
Anava a parlar també de les hores que hem passat al laboratori en aquelles pràctiques d'experimentació interminables, dels dies de biblioteca, dels treballs, de les pràctiques en empresa, del Industriales 2E...

No pensava parlar de les festes dels dijous, ni dels bons moments viscuts en les quedades, ni del sopar de gala, ni de la Riviera Maya, perquè una entrada no seria suficient.

Però és que vull contar també, que per a celebrar que ja era enginyer vaig eixir el divendres un poc. La gent ací té examens, així que no s'esperava una gran nit.
Vam comprar soles dues cervesses per cap i després vam anar al New Feeling, que hi havia festa Erasmus.
Després del New Feeling, la majoria de la gent va optar per retirar-se, però Alberto i jo vam mirar quan passava el tramvia 7 que va a la Neudstatd i fer-nos l'última, i li quedava molt. Com a última opció vam anar a Hauptbanhof Nord, per a veure el 3, si també haguera tardat ens haguerem anat a dormir, però no, passava en 5 minuts.

Vam anar al Hebeda's on estaven Carlos, Alba, la au-pair, els companys de pis de Carlos i alguns altres alemanys. Però ja no ens van servir cap birra, així per a complir l'objectiu i fer-nos almenys una cervessa vam anar al Blue note, perquè el Lewoski estava massa ple. Si al Hebeda's ens hagueren servit, crec que ens haguérem anat a dormir en aquell moment.

Al Blue Note no ens vam fer una, ens vam fer dos, i quan vam eixir, el Lewoski ja no estava tan ple, i vam entrar, ara si, a fer-nos l'última. Ací ja ens havien abandonat Alberto i la au-pair i els companys de Carlos. Quedàvem els alemanys bojos, Alba, Carlos i jo. Però tampoc ens vam fer soles una, ens vam fer un cabàs, vam riure molt, vam fer fotos lamentables, i era molt tard, i vam fer història, perquè ens vam quedar fins les 9:30 i vam tancar el Lewoski (vam tindre sort, ens va dir el gerent que normalment tanca més tard). Després vaig desdejunar una napolitana, i Alba i jo vam anar a pel tramvia, on quan ella va baixar vaig tornar a adormir-me i em vaig passar la meua parada...

Hora final d'aplegada a casa: 10:40
Gasto de la nit: 30 € (encara que recuperaré algun d'ells, que vaig pagar moltes de les últimes cervesses).
Conclusió: Sempre passa el mateix, les nits que pareix que van a ser lights sempre són les més besties, i és que vam estar a punt d'anar a dormir varies voltes. Clar, això passa quan tens gent com Alberto, Carlos i Alba, gent que sempre està disposada a eixir, gent divertida, gent festera, gent del meu roll.

Així que, no sé si quan passe el temps recordaré el divendres passat com el dia on vaig saber que era enginyer o com quan vaig tancar el Lewoski.