Bratislava - Viena - Budapest (I)

Hi han tantes coses a dir, ha estat tot tan genial que veig impossible comentar el viatge en una única entrada. Així que he decidit dividir-ho en quatre entrades. Una per cada ciutat, i una última en una selecció de les millors fotos.

Comencem pel principi, i el principi abans de comentar Bratislava és dir que hem fet tots els viatges entre les diverses ciutats amb bus i tots excepte el Bratislava-Viena (Slovak Lines) amb la mateixa companyia: Orangeways.
És una companyia hongaresa que cobreix la ruta Berlin-Dresden-Praga- Bratislava-Budapest, i també Viena-Budapest. Està realment bé de preu (tots els viatges han eixit per uns 80 euros), els autobusos són còmodes i t’ofereixen cafés durant el viatge.

I ara si,

Bratislava

La ciutat: poca cosa, sense dubte la germana pobre del viatge. Té un casc antic boniquet amb unes estatues repartides curiosament per tot ell. Vam pujar també al castell, que estava en obres i no era tampoc gran cosa. Segurament el millor les vistes de la ciutat des d’allà. Sols per a dedicar-li un dia, a nosaltres ens venia bé per fer des d’allà l’enllaç a Viena.

La festa: Vam eixir dimecres i vam decidir anar a un irlandés perquè era el dia de Sant Pattrick. Com ens sol passar als espanyols, després d’estar bebent molta birra en l’hostal quan vam tirar cap allà, la festa agonitzava, el grup que tocava en directe ja havia acabat i no hi havia molt que fer. Els festeros encara vam buscar un altre lloc per anar a fer la última birra, que la veritat no estava malament i que segur que s’omplia els caps de setmana.

El millor: El hostal. Es diu Patio hostel i les seues habitacions són com les de tots els hostals. Val 10 euros com molts altres hostals, però té una sala comú genial. Amb sofàs, futbolin, cinc ordinadors amb connexió a internet, una tele enorme amb DVD, jocs de taula. També té un saleta en cada planta per a cuinar i sopar allí.

El pitjor: Que als bars on dinàrem intentaren timar-nos amb un menú del dia anunciat a la porta que una volta dins no existia.

La història:

Matthias i Dieter són alemanys. Ténen 22 anys i han decidit aprofitar el descans que els estudiants alemanys tenen per estes dates per a fer un viatget per Europa. La seua intenció es beure cervessa barata i sobretot estar amb xiques. Una de les parades del seu viatge ha estat Bratislava. Després de beure més de 5 cerveses cadascun estaven prou bufats, era prop de la una i vist que no tenien èxit, van decidir tornar a l’hostal. Abans de dormir van passar per la sala comú i allí estaven elles.

En la sala comú hi havia un grup d’espanyols, en eixe grup viatjaven tres xiques i els nostres amics van quedar prendats de la seua bellesa. Així que quan van saber que els espanyols anaven a eixir de festa, van canviar d’idea i en lloc de gitar-se a dormir van decidir acompanyar-los. Era increïble, estaven molt contents amb la sort que havien tingut: xiques guapes, espanyoles, que estudiaven en Dresden (com Dieter), que sabien alguna cosa d’alemany i que increiblement (guapos, guapos no eren) els feien cas.

Així que en el bar van seure en la mateixa taula i no paraven de parlar en elles (sense saber que eixe era l’únic objectiu de les xiques, que sempre busquen oportunitats per a practicar l’idioma), creien que tenien opcions, que podrien passar la nit en alguna d’elles.

Però el seu plan va fer fallida. La quantitat de cervesses va començar a fer efecte i els va començar a entrar son, molta son, una son que cada volta els costava més aguantar.

La cara dels dos xicots quan es van veure sols al bar, envoltat sols pels cambrers que s’havien burlat prou d’ells quan els espanyols van replegar les seues coses silenciosament i se’n van anar deixant-los allà dormint, segur que no va tindre preu. Les rises del grup d’Erasmus en Dresden tampoc.