Bratislava - Viena - Budapest (II)

Erem 7 al viatge. La gent s’ha dividit entre la multitud de propostes de viatges que s’havien suggerit per a este mes de març (de vacances a la universitat alemanya) i finalment vam ser 7 els qui vam decidir fer la ruta Bratislava-Viena-Budapest en autobús. Alberto, Fran, Manu, Africa, Julia, Lara i jo. En principi, era un grup estrany. S’havia juntat gent que a Dresden és de diversos grups i que no ix molt junta. Però al final la cosa ha anat molt bé.

Ja cadascú sabia com anava a plantejar-se el viatge i qui tenia unes intencions paregudes a les d’ell. Així alberto, Fran i jo hem eixit totes les santes nits i ens hem bufat pràcticament totes també. La resta ha fet el que ha volgut i no hem tingut cap problema en separar-nos, com per exemple, en Viena, quan uns quants van anar a veure quadres de Klimt al museu Belvedere, i Alberto, Fran i jo vam anar a veure l’estadi on Espanya es va proclamar campiona d’Europa i a dormir a la gespa que hi havia al seu voltant. La conclusió és que no ha hagut cap mal rotllo, que els viatges uneixen i que, cadascú a la seua manera ,tots ho hem passat genial.

I ara em centre en:

Viena

La ciutat:
És gran, capital d’Austria i hi viuen quasi dos milions d’habitants (una població pareguda a Barcelona, per fer-nos una idea). Moderna, amb bon metro, grans avingudes, i un legat cultural impresionant, provinent de l'imperi austrohongarés. Vam tindre sort; el primer dia dinant (al centimeter, lloc que recomane) vam trobar un espanyol erasmus (i gai, encara que no ve al cas) que ens va donar molt bons consells. Així vam passar un dia en el palau d’estiu de Sisi, on si no haguera estat per les seues indicacions no haguerem anat i era molt bonic i vam passar un bon dia de picnic. El centre de Viena té gran quantitat de palaus, ara convertits en museus (museum quartier es diu aquest barri), i ja dins del ring, està el parlament, l’ajuntament i algunes esglesies realment boniques, sempre envoltades de jardins. Ens va fer un temps meravellós i això va contribuir a que a tots ens agradara la ciutat. Fent l’acudit fàcil (i dolent) Wien – bien.

Les festes:
Recordarem Viena per les dos grans nits que vam passar allà, i per les dues botelles de Jägermeister que les van fer més divertides. La primera nit sols vam eixir Alberto, Fran i jo, i va ser quan tornant a casa li vam traure a Alberto el malnom de “costalero” pel seu particular i etíl•lic caminar. La segona nit, primer tots, després altra volta els tres mosqueters, i Africa que es va unir (pobra d’ella, quina resaca tenia a l’endemà) vam aguantar fins que se’ns va fer de dia.

El millor:
Dos grans moments. Anar a l’opera en Viena per sols 3 euros, va ser un “puntazo”. Recomanació del nostre amic gai del que he parlat abans. A tots ens va flipar veure la opera per dins i poder contar que havíem estat allà, encara que no entenguerem res de l’obra i que Fran i jo ens anarem al descans.

L’altre gran moment va ser retrobar-nos amb els nostres amics de Dresden la segona nit en un antro on punxaven un electro guapíssim. Allà estaven tots els que feien el mateix viatge que nosaltres però sense Bratislava i amb furgoneta. Va estar genial estar en Viena tants colegues, tan bufats. Va costar aplegar fins on ells estaven però compartir la nit amb Tanis, amb Carlos, amb Alba, Rocio, Isa, Rolle, Steffan, Anja, va molar molt.

La curiositat:

A l’estadi, hi ha una columna amb l’escut de cada equip participant a l’Eurocopa. Totes estan limpies i inmaculades, excepte, clar està, la d’Espanya, la dels campions. Plena de signatures, s’ha convertit en un lloc de pelegrinació de la gent que passa per Viena. Així que si aneu a Viena, signeu allà, i busqueu la meua empremta, penjaré la foto.

La història: Eu falo portugués.

La història no comença en Viena i segurament no ha acabat encara.
La història va començar en el viatge que uns quants dels meus colegues van fer en novembre, en furgoneta, sense dutxar-se en cinc dies, dormint en parkings... El seu aspecte era tan depriment que quan el seguretat d’un dels aparcaments on dormien els va fer fora (per segona volta), van decidir que no podien donar eixa imatge d’Espanya i van eixir pitant amb la furgona i cantant Portugal, Portugal, Portugal...

A partir d’eixe moment i sense saber-ho havien descobert la forma de fer eixes coses tan típiques al sud dels Pirineus sense deixar en mal lloc a Espanya. Així a Viena, una quants no vam pagar ni un bitllet de metro (per consell del nostre amic gai, quant li debem!!), si ens pillaven ho teníem clar, sols havíem de dir “Eu falo portugués”.

O per exemple quan vam fer el picnic en una zona prohibida, si el guarda de seguretat haguera vingut a renegar-nos, hauriem dit “Entschuldigung, Wir sind Portuguesisch”

També serveix per a quan li deixes una miseria de diners a la guia del free-tour en Budapest o quan la última nit en l’hostal decideixes amb un pet considerable fer-te pasta i no escures ni l’olla ni els plats perquè perds l’autobús, cap problema, sempre pots deixar una noteta que diga “Sorry, Viva Portugal”.

P.D: Posar la bandera de Portugal al principi era per a desconcertar...