La millor visita (III) (Sara i Sergio)

Han vingut a veure'm els meus germans i va estar un cap de setmana genial.

Per què podrien guanyar: han complit amb les bases del concurs i han enviat fotos i text. Ens ho vam passar genial, vam anar a Berlin que sempre és un plaer, els llaços de sang sempre tiren a l'hora de decidir i m'han fet prou la pilota en el text.

Qué els penalitzarà: va ser també una visita molt curta i va fer molt de fred (les visites en estiu podran aprofitar més el dia) i l'estona que m'he passat corregint el text jaja.

I ara el seu text (escrit per Sara, la meua germana):

Des de nadal sabia que anava a vore a Saül, seria en març tres dies intensos i aniriem Sergio i jo.
Era un viatje esperat, desitjat. Ens feia molta il.lusio i aixi ho vam esperar.

A la fi va aplegar el dia, el primer que anavem a fer era agafar dos avions i un bus, i això no em va deixar dormir en uns dies, no estavem acostumats a aeroports i no sabíem que passaria, pero tot va anar bé, a l´hora indicada estavem en Dresden.

Allí estava Saül esperant-nos, que ganes teniem de veure-lo, de seguida ens va portar a sa casa: menuda, sense persianes però acollidora.

Teníem preparat un sopar tipic alemany, frankfurts i unes hamburgueses (frikadellen) que estaven molt bones. Saül es va empenyar en que saberem el preu de tot, en això em recordava a mon pare.

De pressa i sense perdre temps, ens va dur a una festa, a casa de Isa. Les sorpreses anavem una darrere d´altra, les cervesses les duiem nosaltres, ens havíem de descalçar i estaria Argos (un convidat un poc peculiar). Al principi no estava còmoda, gens còmoda, pero poc a poc i gràcies als amics de Saül va anar tot bé, inclòs Argos, que amics no es vam fer, però ens vam soportar.
D´aquella nit hi han un fum d´anecdotes, un moble trencat, les cervesses furtades, “el futbolín alemany” i un “pantalon tobillo”.
Despres de l’èxit aclamat de Saül anàrem a dormir; al dia següent hi havia que veure Desdren però quan vam eixir de la festa encara ens quedava una sorpresa: Quina nevada!!!!!!!!!!

Ens vam alçar, vam desdejunar i a veure Dresden. Dresden em va agradar moooolt, allí hi havia un tal Augusto, que en el seu dia va ser amo de tot, tenia jardins preciosos on cap destacar “el patio de las ninfas”.
Tambe cal parlar del Elba, de la antiga fabrica de tabaco, de l´esglesia que va guardar aquelles pedres per a que a l´hora de reconstruir-la estigueren allí (Sergio encara no s´ho creu), del parc, i d´aquells paissatges que hui guarde en magnífiques fotos.

Per la vesparada vam anar a Neudstadt, allí vaig tornar a pensar que en Alemanya jo viuria molt a gust, però allí encara mes. Tot i que no tenia res, cap monument, aquell barri va ser el meu racó preferit del viatje, segurament perquè a Saül se li notava que tambe li agradava molt i ens ho va contagiar. Despres d'una birra casera a casa a dormir, al dia següent havíem de matinar.

A les cinc del mati ja estàvem dalt d'un bus cap a Berlin. Berlin em va pareixer mot distinta a Dresden, tot això que Desdren tenia de bonica, Berlin ho tenia de històrica.

Primer vam tindre el plaer de veure tota aquella ciutat des de dalt de la cupula del parlament. Poc a poc anàvem fent-nos una idea de tot el que després veuríem desde terra.

Núria (la nostra guia del free tour), anava parlant-nos de Berlin, de com aquella ciutat va ser la protagonista de dos històries que van canviar el món: l’holocaust nazi i la caiguda del mur. Anàvem revivint tot alló de que tantes voltes havíem sentit parlar, pero esta volta en l’escenari dels fets. El free tour va estar molt bé, Núria s'ho va currar (A Saül i a Sergio els va agradar més que a mi), i tot allò que no ens contava ho completava Saül. Si tinguera que destacar algo, els blocs aquells que ens feien reviure l´agonia de l'holocaust i aquelles estanteries sense llibres en memoria de la crema de llibres.
El mur?, be, esta be, però pense que no em va impactar per aquell fred, quin fred!!!!!!

No vull oblidar-me de l´esglesia del record i els “donkeys donuts” (açò últim va per Sergio). I per acabar Berlin......”el codillo”, Que bo, que gran, que be s´estava allí dins, va estar genial!

Tan sols ens quedava tornar i recordar aquell viatge per sempre.

Però el millor del viatje: Saül!!!!!!!!!!, com s´ho va currar, ho tenia tot planejat, organitzat, va ser un amfritió genial!!!! Tant, que si el fred ens guanyava, ens animava amb les seues tonteries: un carro un carro de..., i “aquell conjuntito del Corte Ingles”. Una volta mes els tres ens vam riure, i Sergio va disfrutar del seu germà que era el principal motiu del seu viatge.

Per açò vull acabar este escrit com ell va començar els seus des de Dresden:

MOLA I NO MOLA

Tant d’avió i de bus.....Mola poc
Casa de Saül....Mola
La festa de Isa.....Al final va Molar
Com volen els amics a Saül.....Mola
Argos........jajajaja, va tb Mola
Dresden......Mola
Neudstadt.......Mola molt
Berlin.........Mola
Nuria.........A Sergio i a Saül es va molar
El mur.......Quin fred
El codillo........Mola
El fred...........no...no m´enrecorde
Saül.......Mola moooooooolt

Fins agost, Praga ens espera!!!!!!!!!!!!!!

I les fotos