Selecció natural

"Franco did good things for my country" Això va dir Samaranch en una entrevista al New York Times en 1999.

A la foto podem veure'l amb l'uniforme falangista, junt a Rodolfo Martín Villa, actual president de Sogecable (sorprenent eh?).

Darwin, quan parlava de selecció natural, deia que les especies que millor s'adaptaven eren les que aconseguien sobreviure.

Samaranch ha fet precissament això, adaptar-se. Ell que és un tio listo, ha sabut sempre estar prop del poder, i aconseguir els seus objectius. Durant la dictadura hi havia tres opcions: La lluita, des de l'interior o des de l'exil·li, intentar viure anònimament sense alçar sospites o aliniar-se amb el règim. Mai cap del grup del mig, ha estat poderós ni ha sigut ningú en Espanya amb l'arribada de la democràcia. Era falangista, adepte al règim i inclús va formar part de un govern franquista. Fòra d'això la seua contribució en el món de l'esport i de l'olimpisme està fora de tot dubte, i se li poden atribuir incontables èxits, com els jocs de Barcelona 92 o la modernització de les olimpiades.

El que em repateja és llegir els seus obituaris als periòdics espanyols i que tots obvien o tracten açò molt de passada. És la puta costum que tenim de despreciar a tots els nostres que triomfen en qualsevol cosa (Alonso i Nadal tenen gran quantitat de detractors) i després una volta moren, posar-los com a exemple sense recordar cap dels seus defectes.

Em repateja que els diaris considerats d'esquerres no en parlen de tota la vida de Samaranch als obituaris, em repateja que per a buscar una ressenya imparcial haja d'anar al New York Times, on parla, com no, de tots els èxits aconseguits per Samaranch, però també de la seua adhesió al règim franquista, de la corrupció al COI durant el seu mandat i sobre la seua laxitud en el tema del dopatge.

I em repateja encara més, quan està en portada que la Falange Espanyola vol portar a Garzon a la banqueta dels acussats, i tots els periòdics d'esquerra es movilitzen i critiquen l'actitud dels falangistes, però ara eleven als altars a la figura del difunt, no és lògic.


Obituari de El País Única frase on deixa caure el tema de la seua militància: ¿Sombras? Cuando en 2010 aún siguen en las cunetas víctimas del franquismo y hay tantos que no se han cambiado ni de camisa, resulta, como poco, injusto tirar cualquier primera piedra contra alguien.

Obituari de Público: En parla un poc més, pero res a veure amb el del New York Times, complet i imparcial, com haurien de ser tots.

La meua pregunta és per què els mitjans de comunicació s'avergonyeixen de mostrar com a franquista a un home que mai s'ha avergonyit de ser-ho.

Bonus Track: He llegit hui que Amaia Salamanca interpretarà el paper de la Princesa Letizia en una serie de televisió. Açò m'ha portat a pensar que ha canviat a "el Duque per el "Principe", i també en aquest blog ja han proposat un títol per a la serie: "Sin tetas no hay monarquía".