Equador

Esta entrada porta setmanes en pròximament, de fet haguera estat normal escriure-la quan feia 6 mesos que estava ací, és a dir quan estava en l'equador de la meua estància. Ja fa un més d'això,ja ha començat el compte enrere, i ja no dic que porte ací set mesos, sinò que em queden (sols) cinc per a tornar.
Però és que ací el temps no funciona igual que a casa, porta un ritme diferent, accelerat; els mesos pareixen setmanes, les setmanes dies, els dies hores...

Segurament és per això que hi ha caps de setmana que comencen el dimarts i hi han nits que comencen amb el primer raig de sol (Borja dixit).

També eixa escala espai-temporal diferent deu ser la causant que en un mateix dia es puguen viure les quatres estacions, i així pot ser hivern de bon matí, primavera a l'hora d'esmorzar, estiu al migdia, i fer un dia típic de tardor per la vesprada.

El sol que en hivern era tan car de veure, ara ens recompensa amb moltes hores de presència. Amaneix poc més tard de les 5 del matí i es fa de nit passades les vuit de la vesprada. A l'estiu encara diuen que vespreja més tard, quasi a les onze de la nit.

Hi han nits com la d'aquest passat divendres, que et porten a un univers relatiu, que saps com comencen, però mai com acaben, on beus fins a l'aigua dels floreros, que et tomben tots els plans per al dia següent, que t'impedeixen anar a Berlin. Sort que sempre em puc quedar a dormir en alguna casa de Neustadt quan no tinc ni forces per a tornar a la meua. I així passes el dissabte, del sofà al llit i del llit al sofà, sense allunyar-te massa de la botella d'aigua. Però el diumenge es presenta al davant sense que te'n adones, i com ja has tingut tot un dia per a deixar enrere la resaca, pots fer plans "de tranqui", pots anar al brunch del Espitas, i a veure una peli i a jugar al futbolin a casa Isa...

Esta entrada no és pareix en res a allò que havia pensat escriure, però segurament no hi havia una millor forma de descriure la primera meitat dels meus dies a Dresden que contar-vos que el temps passa molt ràpid, que estic millor que mai, i que aquest últim cap de setmana és un bona mostra de la meua vida ací.