Casualitat

Entres en un univers que coneixes. Et sonen eixes formes, eixe tonteig, eixos ulls que miren com volent que els perdones, que et diuen que no és possible. Eixos morros que voldrien fer-te mil coses i que no poden, i no pots exigir perquès, ni fer preguntes, és com és i ho deus entendre.

Els efluvis etíl·lics són els pretextes preferits, el subterfugi, el buit de llei...però no et consolen; no pot ser nomès el pet, prefereixes creure. No és el pitjor de totes formes, és pitjor que utilitzen pretextes com el període o simplement l'estiu...ens creuen imbècils.

I que pintes tu mentre? Res. Eres el tècnic de so, o el director escènic que eixen en els títols de credit en el temps que tothom fuig del "cine". Mires enrere i et sorprens de no instruir-te, de que les experiències precedents no et serveixquen de res. Però potser és que no es pot fer res, és molt difícil fugir si t'escullen.

De totes formes, és diferent este moment. No es veuen propòsits dolents, ni intencions ocultes, inclús estic convençut que tot és sols casualitat.


Nota: he arreplegat el guant que sense saber-ho em va llençar Alberto, ja que el text no té cap lletra "a", excepte a l'última paraula.